Port Angeles - Olympic National Park

Al final vam poder sortir de l’illa de Vancouver i encarrilar rumb USA de nou. Vam passar de casetes victorianes ideals a cases prefabricades i botigues megasize! That’s US! Vagis on vagis sempre hi ha les mateixes cadenes de motels, de food (McDonalds, Burger King, Panda Express, etc), i els downtowns tenen en general poca gràcia. Al arribar a Port Angeles vam tenir una petita crisis grupal…estàvem buscant lodging a les 7p.m. un divendres a l’únic poble en km la rodona al costat d’un megaparc natural. Obviàment no hi havia vacancies, però a la last call… bingo!!! Una cancel·lació d’última hora i 4 queen’s bed lliures en un motel típic de pelis…ai,ai,ai….malgrat tenir un color sospitós la habitació era ideal! I ens va rebre una dona coreana encantadora que ens reglar un kit de supervivència rosa power: caramels, una barrita de cereals, unes pastilles de pain relieve, unes altres per l’estòmac,  i tampax. Solucionada la nit, vam anar a visitar l’Olympic National Park!! Ens vam endinsar en un rainforest hiperespés i llavors vam començar a rodejar el Lake Crescent quan ens va entrar a totes una felicitat flower power contagiadora! Era com estar enmig de Jurassic Park, però enlloc de dinos ens vam creuar amb uns bambis molt sociables i tranquils! Teniem la distracció assegurada, però es va fer fosc aviat. Així que de nou al motel on vam convertir el lavabo en una cuina. Tots els motels tenen microones i nevera. Vam fer un menu de Broccoli, sopa prefabricada, pizzes, fruita picada I directes al llit!

 

Next day we got up earlier because a priory it should be a busy day, so…..a muffin on each hand for breakfast and directly to Marymere Fall. It was an awesome landscape!!! We hurried up to do this 1 mile trail loop in order to go to Hurricane Bridge, a view point of the entire Olympic National Park, but the fog was surrounding us completely  and we changed our minds, Seattle was waiting for us to come! Just 20’ before leaving the weather complicated area, the fog was gone……”la ostia amb tomàquet!”, this is Murphy’s law! Instead, we enjoyed with the beautiful views of the little bays inside the car. So that we decided to stop to picnic but then it started to rain…jrjrjrjrjrjr. OK! Don’t get on our nerves! Finally, we lunched stressed in 15’ in the ferry which transported us to Seattle!